JV Foix
És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, -O la lluna que s’afina En morir carena enllà. Es quan dormo que hi veig clar. Foll d’una dolça metzina. JV FOIX
